Era veïna de Petit Nomad , la nostra cafeteria, i s'ubicava molt a prop de Plaça Catalunya
Ja fa més de 100 anys d'aquell mític cafè anomenat Catalunya que va tenir una estrella Michelin.
Corria l'any 1916 quan Joan i Josep Bachs van aconseguir el Cafè de Catalunya. Dos anys abans, l'establiment havia estat la primera aventura a l'hostaleria de l'empresari Ramón Perramón, que per motius desconeguts el va deixar en mà de Joan Amils i Josep Bachs, segons explica Paco Vilar a Barcelona, ciutat de cafès (Ediciones Invisibles, 2013).
El Cafè de Catalunya ocupava una de les cantonades més emblemàtiques de la Plaça Catalunya, és a dir, just on comença el carrer de Bergara i on avui està ubicat el nostre Petit Nomad , però un parell de números més a prop de la pròpia plaça. En concret, i encara que cal tenir en compte que la numeració del carrer ha canviat lleugerament des de llavors, aquesta era la direcció: Plaça Catalunya, 4 i Bergara, 16. Avui, en aquella direcció, s'aixeca l'edifici del Triangle, que allotja un centre comercial i diferents empreses, i just al costat, la darrera cafeteria de Nomad Coffee.
Aquell cafè, operava durant tot el dia i era lloc de tertúlies animades al centre de la ciutat. Era, en efecte, un cafè-restaurant, una tipologia hostalera molt en voga a l'època, tal com expliquem aquí , i de la qual Barcelona tenia nombrosos exemples que tenien en comú el següent: grans espais i grans horaris, i una oferta prou variada per adequar-se a qualsevol moment del dia. És a dir: es podia prendre un cafè ràpid o lent i un podia seure a dinar o sopar a la velocitat que desitgés.
A més, es nodria del públic que durant les tardes i les nits anava a veure obres de teatre, cinema i altres espectacles que tenien lloc a locals propers, com El Dorado i el Saló Catalunya. A l'entrada, el públic tenia el costum de prendre alguna cosa abans que comencés el xou (potser un bon cafè per aguantar la vetllada) i, a la sortida, paraven a sopar. La reputació del Catalunya va anar creixent i la cuina, augmentant de nivell. Tant va ser així que la prestigiosa Guia Michelin, a la primera fornada de guardons que va distribuir entre establiments catalans, el 1936, hi havia aquell cafè, el Cafè-Restaurant Catalunya.
Lamentablement, la Guerra Civil i la dictadura van afectar el Cafè Catalunya. El tancament del teatre El Dorado va suposar un cop a la facturació del lloc i va acabar tancant les portes el 1954. El dia que van baixar la persiana, el diari local La Fulla del Dilluns se'n va fer ressò, i va dedicar aquestes paraules al Cafè Catalunya: “durant els seus quaranta-quatre anys de vida, van desfilar els més famosos personatges amb els seus personatges penyes i reunions de la més variada índole”. Deien, a més, que tal va ser la fama que va aconseguir el Catalunya que els seus cambrers “van arribar a ser famosos a Espanya i fora”.