La manca de cafè et pot portar al divorci

La solució: aquí

O això diu una llegenda urbana turca que s?ha fet viral. Una parella tenia un costum: cada matí, en aixecar-se, el marit preparava el cafè per a la dona. Tot i això, un dia, a ell se li van pegar els llençols i ella es va començar a inquietar. Quan per fi es va despertar, la parella va adonar-se que s'havia quedat sense cafè, cosa que va augmentar els nervis d'ella.

Parlem de la Turquia del segle XV. Ell va haver de sortir a la recerca del cafè i també una combinació d'espècies, ja que a l'època, el cafè es prenia especiat amb canyella, cardamom, anís, safrà i altres ingredients, al gust del bevedor.

Durant les compres, mentre li torraven el cafè i la barreja d'espècies, la meitat va caure al foc i es va cremar sense remei, per la qual cosa el temps anava passant i, a casa, la seva parella estava a punt de perdre els nervis. A la tornada, finalment, l'anhelat cafè va ser preparat i va resultar un dels millors que la parella havia pres. Suposem que ell li va dir alguna cosa com “Ja estàs contenta, afecte?”, a la qual cosa ella va respondre “Sí, però per a la propera, recorda't que la manca de cafè ens pot portar al divorci”.

Com totes les llegendes, la del divorci pel cafè compta una veritat amb una dosi de ficció: tots sabem que trobar a faltar el cafè quan més et ve de gust pot resultar en un conflicte matinal que es podria haver evitat fàcilment amb més previsió i organització o, per contra, deixant en mans de professionals el subministrament de cafè mensual.

Però la veritat és que l'escena d'un divorci efectiu a causa d'una falta de cafè podria haver passat realment, encara que no es tinguin registres documentals perquè, a l'època, no en tots els casos calia passar pel jutjat per dissoldre un matrimoni. Un dels motius més comuns de divorci era el de la insolvència: si un marit no es podia fer càrrec de les despeses de manutenció de la seva dona, aquesta podia sol·licitar l'anul·lació de la parella. No seria desgavellat pensar que si faltava cafè a casa, un bàsic de la vida en aquell moment (i ara també), era senyal que l'economia domèstica estava fent aigües i que la insatisfacció conjugal era enorme.