
La Selvatana
No hi ha res com veure Anna (mare) i Anna (filla) treballar i cuidar les nenes, com anomenen les seves vaques, per entendre la qualitat de la llet que produeixen. “Aquesta és més tímida, aquesta és una mica més pillina, la 74 és una dramàtica, aquesta és la meva favorita, aquesta és la mandona i aquesta és la més àvia de totes, la mimada”. Les coneixen amb detall. Les observen cada dia i saben reconèixer de seguida quan canvia alguna cosa: “si elles estan bé, la granja funciona bé”.
Juntes són al capdavant de La Selvatana, un projecte de producció de lactis ecològics que va néixer l'any 2000, en plena crisi del sector.

L'Anna és periodista. El seu avi tenia una granja de vaques i ella hi passava els estius quan era petita. Anys més tard, va decidir deixar Barcelona i tornar a la masia familiar. Va començar a treballar amb ell, que no acabava d'entendre com algú que havia estudiat dues carreres podia voler tornar al sector primari. Ella, en canvi, va trobar en aquell entorn una nova oportunitat per aprendre. Biologia, geologia, etologia, meteorologia… Una infinitat de coneixements que el van entusiasmar llavors i que encara avui el segueixen interessant. Amb aquesta il·lusió, van decidir transformar el model intensiu del seu avi i apostar per una forma de producció més d'acord amb els seus valors: respectar el territori i tenir cura dels animals. En aquell moment, a Catalunya només hi havia tres granges de llet ecològica i ells van decidir apostar per aquest canvi.

Anna filla, per la seva banda, va néixer pràcticament alhora que La Selvatana. Els pares la van tenir quan el projecte començava a rodar i, des de petita, la granja ha estat el seu lloc de lleure i de vida. Va créixer bevent llet de sa mare i de les seues vaques a parts iguals. Va estudiar Ciències Ambientals, perquè la seva passió per la natura i els animals venia de lluny. En acabar la carrera, va decidir treballar en altres projectes per allò de no endur-se la feina a casa i la casa a la feina com havia vist fer els seus pares. Però quan acabava la jornada, el que li venia més de gust era tornar a la granja i estar amb les seves nenes. A poc a poc es va adonar que potser el seu lloc, tant professional com personal, era allà on havia crescut. Avui, amb només 26 anys, recull el llegat i els coneixements del seu besavi i de la seva mare per seguir al capdavant de la Selvatana. “Calen més dones al món rural perquè també podem aportar un caràcter, sensibilitats, formes de fer i de pensar”.



A les vuit del matí comença l'alimentació del centenar de vaques lleteres que tenen cura diàriament. És una de les tasques més minucioses i la fan amb molta cura. Tenen clar que som el que mengem i que, perquè les vaques estiguin sanes i produeixin una llet exquisida, la seva alimentació ha de ser de qualitat. Es basa en una barreja d'aliments que cultiven elles mateixes als camps del voltant de la granja de Campllong. Sense pesticides ni adobs químics, fertilitzen la terra amb els fems de les vaques. Aprofiten així els recursos de la granja i aconsegueixen mantenir una producció petita, ben organitzada i respectuosa amb l'entorn.
Un cop han acabat de dinar, amb el xiulet d'Anna les vaques comencen a baixar cap als camps. Ella les acompanya amb el seu bastó i després es tomba al mig del prat mentre pasturen. Anna filla les observa: "M'encanta veure com es relacionen entre elles, com s'expressen. Elles no es comuniquen parlant. Si vas a una granja i se senten els ocells, el vent o la pluja, és que tot va bé".
Els inicis no van ser fàcils. Les centrals lleteres no estaven interessades en la llet ecològica que produïen, així que van decidir encarregar-se elles mateixes de la distribució. Al principi volien arribar als més petits, però aviat es van adonar que a les escoles no es consumia tanta llet. D'aquell obstacle en va néixer una oportunitat: muntar un obrador i començar a fer iogurt. Els petits, els seus clients més exigents, els van donar un excel·lent i cada cop més escoles van començar a fer-los comandes. Avui, explica Anna mare amb orgull, “repartim setmanalment iogurt més de cinquanta mil nens de la zona de Girona”. A més, organitzen visites perquè puguin conèixer els animals que hi ha darrere dels aliments que consumeixen.


Més endavant Anna mare va començar a repartir llet amb la seva petita furgoneta entre algunes cafeteries de Barcelona. Així és com va arribar a NOMAD . La seva llet és fresca, dolça i fina, amb un bon contingut de greix que el fa especialment adequat per emulsionar i aconseguir una escuma densa i cremosa.
Després van arribar el mató i el formatge Gouda. Avui elaboren aquests quatre productes, tots pensats pel consum diari i amb la mateixa aposta per la qualitat. No necessiten produir més ni arribar a més llocs. El seu objectiu és seguir fent les coses amb consciència ambiental i molt d'afecte, intervenir el mínim possible i conèixer bé tot el procés, des de la llavor que planten als seus camps fins al producte final.



















