És la indústria del cafè un sector masculí?

Tot i que el cafè és per a tothom, la indústria del cafè és un sector masculí. Per les dinàmiques socials del món que habitem, al cafè ha succeït com va succeir en el món de la cuina: de ser una tasca executada per dones en l'àmbit domèstic sense cap reconeixement, va passar a ser un treball professionalitzat i especialitzat, un repte per a homes. No obstant això, l'avantatge del sector ha estat néixer en un món i en una època molt més avançada en qüestions d'igualtat. Així, tot i que si bé és cert que la majoria de baristes i torradors en cafeteries i competicions són homes, el cert és que en la ja no tan incipient indústria del cafè d'especialitat s'han incorporat cada vegada més dones. En NOMAD, 18 de 39 són dones, i no seríem els mateixos sense elles.

No obstant això, fora dels focus, hi ha un treball invisible de milers de dones a tot el planeta que succeeix als cafetals. Elles sembren, tenen cura dels cultius, recol·lecten i participen en els processats del cafè, però el seu nom no apareix enlloc. Són part de les famílies que treballen el cafè en el seu orígen i és pel seu esforç que podem gaudir d'una perfecta tassa de cafè.

Amb la idea de visibilitzar el treball de les dones cafetaleres neix la iniciativa Women and Coffee des d'Asobombo –una associació de productors que posen en valor el seu cafè per poder revertir-lo en pràctiques sostenibles sobre els seus cafetals. A les regions colombianes de Huila, Cauca, Nariño i Tolima, 85 dones productores veuen avui com el seu cafè es diferencia dels altres per la seva història i per cultivar-se sota els requisits del certificat orgànic que posseeix. A més, Asobombo vetlla perquè la remuneració que reben les productores sigui digna. En col·laboració amb l'exportador de cafè Sucafina, el seu cafè arriba avui a NOMAD per a espresso i filtre.

"La indústria colombiana del cafè li deu molt a la dona", afirma Alejandra Imbachi, filla d'una de les productores d'Asobombo, "Tenim Juan Valdés i el professor Yarumo, però cal donar-li veu a les dones que cultiven el cafè i que tenen la seva història de lluita i supervivència, i que amb freqüència són víctimes del conflicte armat que es lliura a les zones on cultiven".

Fins avui, el treball d'una dona que cultiva el seu cafetal és molt desgastant: són els caps de la llar, s'encarreguen de l'administració de les seves parcel·les, que tenen una mida d'entre 1 i 5 hectàrees, i de totes les accions que requereix la producció, des de despulpar i assecar, passant per la contractació del personal, quan hi ha els mitjans possibles.

Asobombo també ha posat el seu millor empeny a millorar la vida de les dones que participen en aquest projecte. En una profunda anàlisi de les circumstàncies vitals de cadascuna d'elles va detectar que patien una falta d'equitat en el nucli familiar; que les seves terres quedaven desaprofitades per al cultiu d'aliments, no s'alimentaven equilibradament i depenien en excés dels supermercats; que moltes d'elles no coneixien bé el cafè que produïen ni com millorar la seva qualitat.

"D'aquesta manera, l'associació va crear espais i dinàmiques perquè les dones poguessin comprendre la importància del seu treball, van establir pràctiques de seguretat alimentària i de formació en alimentació saludable i van fomentar espais de capacitació per millorar la capacitat productiva dels cafetals i per augmentar la qualitat dels processos post-collita", explica Jhon Edison Díaz, gerent d' Asobombo. La implementació d'aquestes mesures ha optimitzat tant la feina de les 85 productores de cafè com la vida d'elles i les seves famílies, assolint un total de 285 persones.

"Els nostres pares volen donar-nos millors opcions de futur per treure'ns de les finques però, en sortir, veiem que dins de la finca encara hi ha moltes opcions per a nosaltres que ens permetran incrementar la qualitat de vida de la família", relata Imbachi, que reconeix que el relleu generacional és avui molt difícil al camp. "Però la ciutat tampoc és tan fàcil com sembla. Necessitem impactar en les vides dels productors i en la caficultura perquè no hi hagi relleu generacional, sinó una agregació dels fills al negoci familiar. El camp s'està deixant de veure com un càstig: avui és una oportunitat treballar en un cafetal. Veure el teu nom en un sac i que el teu cafè es vengui en un altre país motiva la gent que vol fer-ho bé".